Avui he tingut una de les experiències més alliberadores de la meva vida, un
veritable regal que ha vingut a trobar-me enmig d’un somni, no vull que aquesta
màgia es perdi, necessito deixar-ne constància.
Tot ha començat amb un somni en el que feia una mena d’experiments psíquics,
d’alguna manera hi havia un personatge masculí que jo coneixia perfectament i
que estava enfadat amb mi, i m’agredia energèticament, era com es barallés amb
mi a nivell energètic, quasi com si em posseís energèticament i em fes una mena
d’atac psíquic mental, jo sabia qui era, i estava permetent l’experiment,
intentava deixar de ser vulnerable, ser immune a aquesta mena d’atacs, tot plegat
era una mena d’experiment en el que hi participava més gent.
Aquest mateix personatge masculí que m’agredia, en la primera part del
somni estava estirat en una “camilla” completament metàl·lica, com d’hospital antic,
en estat de semiconsciència, la seva mare era X., i era una antiga amiga meva i
l’adult que m’agredia era el seu fill ja gran, un nen mimat.
Més endavant en el mateix somni, aquest adult mimat d’alguna manera vol
destruir el mon, i jo soc una súper heroïna que el vol salvar, jo també tinc “poders
psíquics” com ell, i intento anar arreglant les catàstrofes que ell va
produint, intento salvar el meu fill, transportant-me on és i duent-lo a un
lloc seguit, només amb la voluntat del meu pensament, però no controlo gaire
les meves capacitats psíquiques i de vegades em costa, estic aprenent a
dominar-les.
Enmig d’una mena de caos, em trobo “calmant a la fera” a aquest “vilà” que
vol destruir-ho tot, aquest nen mimat que ara s’ha fet gran i s’enfada sinó es
fa allò que ell vol.
En el fons aquest nen gran dolent a mi m’atreu, i d’alguna manera el vaig a
buscar, per mirar d’apropar-me a ell a nivell fins i tot sexual, per aconseguir
que es calmi i deixi de fer maldats, soc per ell una espècie de parella-mare
que és el que necessita per calmar-se.
Li parlo de començar a crear junts altres realitats, les que junts desitgem,
aleshores ens en anem, amb la nostra ment tot dos junts ens transportem a l’habitació
d’un hotel per estar sols tranquils, és l’habitació d’un hotel on ja hi havíem estat,
sembla ser que abans havíem estat parella, però és una habitació molt austera.
Les nostres baralles havien ocasionat molta destrucció al mon, el sostre d’aquesta
mateixa habitació estava bastant malmès, tenia com una mena de rectangles en renglera
al llarg de tot el sostre on hi faltava el guix, com si l’haguessin arrencat.
Aleshores li demano que amb la nostra voluntat mirem de que s’arregli tot
el que s’ha malmès. I el sostre es comença a arreglar, però ho fa mica en mica,
el guix va apareixent novament.
Un cop més li demano al que ara és el meu company que visualitzem junts un
hotelet de luxe sense gent per poder gaudir d’estar una estona junts, ho fem, i
de sobte ens trobem en una mena d’habitació adolescent molt desendreçada, que
ell reconeix perfectament, és l’habitació d’un amic seu, un amic al que ell li
guardava rancúnia per alguna cosa del passat, ell agafa una foto, era d’algun
record de la mili, hi ha la signatura de diversos companys, però el meu “xicot”
no va voler signar, hi havia rancúnia, no havia perdonat alguna cosa que aquest
amic li havia fet. Jo li dic que ara es el moment, que hem aparegut en aquesta
habitació perquè ell pugui perdonar a aquest vell amic. Acta seguit apareixem
en una mena de sala austera relativament amplia, on només hi som la meva
germana i jo, uns 10 anys més velles del que ara mateix som, estic davant de la
meva germana. La meva germana s’ho va manegar per aconseguir-me fer fora de la
casa de la nostra avia on vivia des de feia 9 anys amb les meves filles, en un
moment molt delicat de la meva vida, entenc perfectament per que soc allà amb
la meva germana, la miro als ulls i li dic Gemma et perdono, i començo a
perdonar-la amb totes les fibres del meu ser, i sento com totes les fibres del
meu ser s’alliberen d’una carga molt pesada, fa estona que estic en un estat de
semi vigília, no estic ni desperta ni dormida, no estic desperta del tot, estic
a dins del somni, però conscient del que faig, el que està passant, el perdó és
voluntari, sé que estic fent, i visc de manera conscient el que representa per
mi, ÉS UN ALLIBERAMENT, un autèntic regal en si mateix, repeteixo el seu nom
diverses vegades mentre acabo dient et perdono, una i una altre vegada, Gemma
et perdono, podria haver acabat aquí i ja hagués estat extraordinari, però no,
encara continua, quan he estat capaç de perdonar a la Gemma d’aquí a 10 anys,
estic davant de la Gemma actual, i novament repeteixo, Gemma B.G. et perdono,
Gemma B.G. et perdono, Gemma B.G et perdono, com un mantra, repeteixo les paraules
i sento que passa a dins meu, és extraordinari m’estic alliberant, físicament m’allibero
de carregues que sostenia el meu cos, i és meravellós. Aleshores, més desperta
ja que dormida, començo a agrair als meus guies, arcàngel azrael, arcàngel zazquiel,
els éssers de llum que m’acompanyen i a algú molt especial per mi, la meva
guia, la meva germana, Myriam de Magdala, Maria Magdalena, la representant de
la puresa, de la bellesa sagrada que totes les dones tenim al nostre interior, li
dono les gracies a la meva “germana gran”, una “germana gran” a la que estimo
profundament i a la que li estic agraïda per moltes coses, gracies Myriam,
gracies, per haver-me ajudat a obrir el meu cor i a arribar a aquest moment, en
el que el perdó a la meva altra germana, a la Gemma, ha estat possible, gràcies
per ajudar-me a anar fent caure les cuirasses del meu cor, una a una amb
paciència, una a una mica en mica. I la màgia encara continua, perquè em mancava
un petit regal, donar-li les gràcies a la meva germana física, la Gemma, posar-la
al costat de la Myriam, i agrair a la Gemma per totes les experiències que he
viscut gràcies a ella, perquè gràcies a ella he pogut ser l’Olga forta que ara soc,
l’Olga valenta que ara soc, l’Olga que sap que la vida no la deixarà tirada, l’Olga
agraïda que ara soc, i l’Olga noble que ara soc, l’Olga cristall que ara soc, l’Olga
que veu novament renéixer la puresa del fons del seu cor. Gràcies Gemma per tot
el que hem viscut juntes, encara que hagi estat dolorós mereixia la pena
viure-ho, gràcies Gemma, gràcies Myriam, gràcies Gemma, gràcies Myriam, gràcies
Myriam. Les paraules es queden curtes, no arribaran mai a plasmar el que ara
sento, estic plorant, emocionada, alliberada, agraïda, extasiada, per l’experiència
que acabo de viure, que necessito escriure perquè no la vull oblidar mai.
Avui no interpretaré el meu somni, avui només donaré el fidel testimoni d’allò
que el meu somni m’ha regalat. Gràcies somni.
