EL PERDÓ DINS DEL SOMNI

Avui he tingut una de les experiències més alliberadores de la meva vida, un veritable regal que ha vingut a trobar-me enmig d’un somni, no vull que aquesta màgia es perdi, necessito deixar-ne constància.

Tot ha començat amb un somni en el que feia una mena d’experiments psíquics, d’alguna manera hi havia un personatge masculí que jo coneixia perfectament i que estava enfadat amb mi, i m’agredia energèticament, era com es barallés amb mi a nivell energètic, quasi com si em posseís energèticament i em fes una mena d’atac psíquic mental, jo sabia qui era, i estava permetent l’experiment, intentava deixar de ser vulnerable, ser immune a aquesta mena d’atacs, tot plegat era una mena d’experiment en el que hi participava més gent.

Aquest mateix personatge masculí que m’agredia, en la primera part del somni estava estirat en una “camilla” completament metàl·lica, com d’hospital antic, en estat de semiconsciència, la seva mare era X., i era una antiga amiga meva i l’adult que m’agredia era el seu fill ja gran, un nen mimat.

Més endavant en el mateix somni, aquest adult mimat d’alguna manera vol destruir el mon, i jo soc una súper heroïna que el vol salvar, jo també tinc “poders psíquics” com ell, i intento anar arreglant les catàstrofes que ell va produint, intento salvar el meu fill, transportant-me on és i duent-lo a un lloc seguit, només amb la voluntat del meu pensament, però no controlo gaire les meves capacitats psíquiques i de vegades em costa, estic aprenent a dominar-les.

Enmig d’una mena de caos, em trobo “calmant a la fera” a aquest “vilà” que vol destruir-ho tot, aquest nen mimat que ara s’ha fet gran i s’enfada sinó es fa allò que ell vol.

En el fons aquest nen gran dolent a mi m’atreu, i d’alguna manera el vaig a buscar, per mirar d’apropar-me a ell a nivell fins i tot sexual, per aconseguir que es calmi i deixi de fer maldats, soc per ell una espècie de parella-mare que és el que necessita per calmar-se.

Li parlo de començar a crear junts altres realitats, les que junts desitgem, aleshores ens en anem, amb la nostra ment tot dos junts ens transportem a l’habitació d’un hotel per estar sols tranquils, és l’habitació d’un hotel on ja hi havíem estat, sembla ser que abans havíem estat parella, però és una habitació molt austera.

Les nostres baralles havien ocasionat molta destrucció al mon, el sostre d’aquesta mateixa habitació estava bastant malmès, tenia com una mena de rectangles en renglera al llarg de tot el sostre on hi faltava el guix, com si l’haguessin arrencat.

Aleshores li demano que amb la nostra voluntat mirem de que s’arregli tot el que s’ha malmès. I el sostre es comença a arreglar, però ho fa mica en mica, el guix va apareixent novament.

Un cop més li demano al que ara és el meu company que visualitzem junts un hotelet de luxe sense gent per poder gaudir d’estar una estona junts, ho fem, i de sobte ens trobem en una mena d’habitació adolescent molt desendreçada, que ell reconeix perfectament, és l’habitació d’un amic seu, un amic al que ell li guardava rancúnia per alguna cosa del passat, ell agafa una foto, era d’algun record de la mili, hi ha la signatura de diversos companys, però el meu “xicot” no va voler signar, hi havia rancúnia, no havia perdonat alguna cosa que aquest amic li havia fet. Jo li dic que ara es el moment, que hem aparegut en aquesta habitació perquè ell pugui perdonar a aquest vell amic. Acta seguit apareixem en una mena de sala austera relativament amplia, on només hi som la meva germana i jo, uns 10 anys més velles del que ara mateix som, estic davant de la meva germana. La meva germana s’ho va manegar per aconseguir-me fer fora de la casa de la nostra avia on vivia des de feia 9 anys amb les meves filles, en un moment molt delicat de la meva vida, entenc perfectament per que soc allà amb la meva germana, la miro als ulls i li dic Gemma et perdono, i començo a perdonar-la amb totes les fibres del meu ser, i sento com totes les fibres del meu ser s’alliberen d’una carga molt pesada, fa estona que estic en un estat de semi vigília, no estic ni desperta ni dormida, no estic desperta del tot, estic a dins del somni, però conscient del que faig, el que està passant, el perdó és voluntari, sé que estic fent, i visc de manera conscient el que representa per mi, ÉS UN ALLIBERAMENT, un autèntic regal en si mateix, repeteixo el seu nom diverses vegades mentre acabo dient et perdono, una i una altre vegada, Gemma et perdono, podria haver acabat aquí i ja hagués estat extraordinari, però no, encara continua, quan he estat capaç de perdonar a la Gemma d’aquí a 10 anys, estic davant de la Gemma actual, i novament repeteixo, Gemma B.G. et perdono, Gemma B.G. et perdono, Gemma B.G et perdono, com un mantra, repeteixo les paraules i sento que passa a dins meu, és extraordinari m’estic alliberant, físicament m’allibero de carregues que sostenia el meu cos, i és meravellós. Aleshores, més desperta ja que dormida, començo a agrair als meus guies, arcàngel azrael, arcàngel zazquiel, els éssers de llum que m’acompanyen i a algú molt especial per mi, la meva guia, la meva germana, Myriam de Magdala, Maria Magdalena, la representant de la puresa, de la bellesa sagrada que totes les dones tenim al nostre interior, li dono les gracies a la meva “germana gran”, una “germana gran” a la que estimo profundament i a la que li estic agraïda per moltes coses, gracies Myriam, gracies, per haver-me ajudat a obrir el meu cor i a arribar a aquest moment, en el que el perdó a la meva altra germana, a la Gemma, ha estat possible, gràcies per ajudar-me a anar fent caure les cuirasses del meu cor, una a una amb paciència, una a una mica en mica. I la màgia encara continua, perquè em mancava un petit regal, donar-li les gràcies a la meva germana física, la Gemma, posar-la al costat de la Myriam, i agrair a la Gemma per totes les experiències que he viscut gràcies a ella, perquè gràcies a ella he pogut ser l’Olga forta que ara soc, l’Olga valenta que ara soc, l’Olga que sap que la vida no la deixarà tirada, l’Olga agraïda que ara soc, i l’Olga noble que ara soc, l’Olga cristall que ara soc, l’Olga que veu novament renéixer la puresa del fons del seu cor. Gràcies Gemma per tot el que hem viscut juntes, encara que hagi estat dolorós mereixia la pena viure-ho, gràcies Gemma, gràcies Myriam, gràcies Gemma, gràcies Myriam, gràcies Myriam. Les paraules es queden curtes, no arribaran mai a plasmar el que ara sento, estic plorant, emocionada, alliberada, agraïda, extasiada, per l’experiència que acabo de viure, que necessito escriure perquè no la vull oblidar mai.

Avui no interpretaré el meu somni, avui només donaré el fidel testimoni d’allò que el meu somni m’ha regalat. Gràcies somni.