EL CANVI DE XIP INTERN ENS HA ALLIBERAT A TOTS

HISTÒRIA

Avui he somiat que estava en una espècie d’audició a l’aire lliure i la gent anava fent torns a l’escenari per sortir a canalitzar.

Aleshores sortia algú (podria ser el Marc Gómez), que fent broma feia veure que canalitzava, però en realitat no canalitzava, si més no res bo, perquè ens ficava a tots en perill canalitzant energies fosques.

Quan ho veig, sé que he de fer alguna cosa, que la inconsciència d’aquesta persona ens posarà a tots en perill, així que començo a pujar amunt, al sostres dels edificis, i cada cop més amunt i amunt, estic molta estona pujant,

recordo un interior amb un lavabo i que ja no podia pujar més, quan de sobte em trobo encallada i no puc anar més amunt,

de sobte, ja tinc la resposta, em deixo guiar per l’arcàngel Miquel i de sobte tot canvia, la por desapareix, em sento recolzada, guiada i protegida.

Amb força i valentia, ara faig el camí cap a baix, amb aquesta seguretat i confiança, baixo fins a baix, i de manera heroica, allibero a la gent de tot allò que aquella persona amb la seva inconsciència havia fet malament.

Durant el somni, en les dues escenes hi ha als escenaris motius egipcis, hi ha quelcom del passat que no s’havia superat i desperta.

Llavors hi ha un canvi d’escena, formo part d’un equip d’exploradors, i ja hem tornat d’una espècie de missió, i un dels exploradors, apareix mort,

 i quan se n’investiguen les causes, es va posar nerviós en una tempesta de sorra del desert, ell va intentar respirar amb una espècie de palleta gruixuda, però en faltar-li l’aire es va posar molt nerviós i va morir ofegat.

Llavors recordo un canvi d’escena, estic parlant amb una “amiga”, li explico que estic de baixa, i em critica d’alguna manera, amb una actitud com dient vaja cara. Li miro d’explicar el motiu perquè ho pugui entendre però ni m’escolta. El cas és que jo parlo massa, no tenia perquè haver-li explicat.

PENSAMENTS I SENTIMENTS DE CADA PART DE LA HISTÒRIA

Avui he somiat que estava en una espècie d’audició a l’aire lliure i la gent anava fent torns a l’escenari per sortir a canalitzar. 

De moment tot bé hi ha un ambient lúdic festiu.

Aleshores sortia algú (podria ser el Marc Gómez), que fent broma feia veure que canalitzava, però en realitat no canalitzava, si més no res bo, perquè ens ficava a tots en perill canalitzant energies fosques.

No tinc clar que fos ell, però segurament alguna cosa m’hi recorda. De seguida ho veig avenir, no m’agrada gens.

Quan ho veig, sé que he de fer alguna cosa, que la inconsciència d’aquesta persona ens posarà a tots en perill, així que començo a pujar amunt, al sostres dels edificis, i cada cop més amunt i amunt, estic molta estona pujant,

Ho tinc clar, sé que he d’actuar, però de moment només puc anar amunt.

recordo un interior amb un lavabo i que ja no podia pujar més, quan de sobte em trobo encallada i no puc anar més amunt,

M’angoixo perquè em sento atrapada, per uns moments dubto i tinc por.

de sobte, ja tinc la resposta, em deixo guiar per l’arcàngel Miquel i de sobte tot canvia, la por desapareix, em sento recolzada, guiada i protegida.

És un click interior i de sobte tot canvia, deixo de fugir, ja no cal.

Amb força i valentia, ara faig el camí cap a baix, amb aquesta seguretat i confiança, baixo fins a baix, i de manera heroica, allibero a la gent de tot allò que aquella persona amb la seva inconsciència havia fet malament.

Tot ha canviat, encara que per fora no es noti, a dins hi ha hagut una presa de consciència fonamental que ho soluciona tot.

Durant el somni, en les dues escenes hi ha als escenaris motius egipcis, hi ha quelcom del passat que no s’havia superat i desperta.

Llavors hi ha un canvi d’escena, formo part d’un equip d’exploradors, i ja hem tornat d’una espècie de missió, i un dels exploradors, apareix mort,

És terrible, em sento malament.

 i quan se n’investiguen les causes, es va posar nerviós en una tempesta de sorra del desert, ell va intentar respirar amb una espècie de palleta gruixuda, però en faltar-li l’aire es va posar molt nerviós i va morir ofegat.

Entenem el perquè, estic amb alguna persona que m’ho explica ( o jo a ell)

Llavors recordo un canvi d’escena, estic parlant amb una “amiga”, li explico que estic de baixa, i em critica d’alguna manera, amb una actitud com dient vaja cara. Li miro d’explicar el motiu perquè ho pugui entendre però ni m’escolta. El cas és que jo parlo massa, no tenia perquè haver-li explicat.

Em sento malament, me n’adono que no li hauria d’haver explicat, a més li dic de forma gratuïta.

ANÀLISI DEL SOMNI

Personatges:

Orador (Marc Gómez): La meva ex-parella, una persona dormida, poc conscient de la realitat de les coses i que es deixa endur per les circumstancies.

Explorador: Persona que investiga, que corre riscos, que busca descobrir.

Amiga: Podria ser la Marta del gym, bona noia, però una mica d’idees fixes i un xic xafardera.

Escenes:

Escenari audició: Era a l’aire lliure, molt espaiós, no semblava un escenari típic, era molt més ampli i dispers, però la gent ho podia veure igualment, encara que no estigués aprop. El terra, era de terra, no estava asfaltat. Era maco. També hi havia llums de bombetes.

Zona del lavabo interior: De fet no estic a dins del lavabo, la porta del lavabo queda davant meu. Jo estic en una mena de galeria, terrassa interior, que està tapada. He arribat a aquest lloc des de l’exterior, saltant per les teulades, es una mena de terrassa semi coberta, que desprès sembla que està més coberta del que em pensava i em quedo mig atrapada.

INTERPRETACIÓ

Si li hagués de posar un títol, seria: “El canvi de xip intern ens ha alliberat a tots”.

L’escenari inicial, ampli exterior, em fa situar el somni a la vida mateixa, la quotidianitat del dia a dia.

Els personatges en aquest somni fan referència a aspectes de la meva psique, ja que estic en un moment en el que miro de remuntar per sobre del neguit, de l’estrès de moltes coses que he anat vivint i no he sabut afrontar.

El somni m’està fent veure que puc aconseguir canviar les coses si faig un canvi de xip intern, sinó jo mateixa estic atraient coses que no em beneficien ni a mi ni a l’entorn.

Al canvi d’escena apareix aquest explorador que mor per asfixia durant la tempesta de sorra, això és simplement l’exemple d’allò que em passa quan no confio, quan em deixo endur pel pànic que genera la situació. De fet concorda molt amb com em sento, em falta l’aire! Sento que la vida m’asfixia!

Per últim el somni em posa un exemple amb el tema de la baixa, m’aconsella que sigui prudent, tampoc va enlloc, anar explicant de manera gratuïta temes personals, que a la gent, ni li va, ni li ve, i que no tenen perquè entendre. A part, que també pot amagar, voler-me justificar d’alguna cosa. I no m’he de justificar de res, perquè implica que estic dubtant de mi.

El fet que hi hagi al·lusions a l’antic Egipte, (la tempesta de sorra) i donat que tinc consciència d’haver-hi tingut vides que he de sanar, em fa prendre consciència que estic alliberant un karma de molt antic.

I una altre cosa important que em recalca el somni, és el poder de la paraula.

Tot plegat és un missatge preciós que em diu que les coses poden canviar, si jo faig aquest canvi intern i millorar no només per mi, sinó pel meu entorn.