VIGILA QUÈ T’ESTAN ROBANT L’ENERGIA (DEBILITANT) D’AMAGAT I ACABARÀS SEGUINT A LA MULTITUD COM A BORREGOS.

http://quantumholoforms.com/kai/inicio/
https://www.facebook.com/QuantumHoloforms

HISTÒRIA

Avui he somiat que estava en una nau tipus Star Treck, i jo era una de les tripulants de la nau. Tripulem la nau dues persones.

L’enemic, utilitza poders sobrenaturals per atacar-nos.

D’alguna manera ens abdueixen i per fraccions de segon som transportats a la seva nau. No ens n’adonem, és com un transport a mitges.

Els dolents van fent proves fins aconseguir un transport de nosaltres més eficaç.

Arriba un moment que ens transporten a la seva nau de manera una mica més eficaç.

Aleshores la dolenta que ens està fent això rep l’ordre d’atacar-nos aprofitant que no ens podem defensar. De donar-nos una bona pallissa.

A la dolenta li sembla immoral fer això, però està rebent ordres de fer-ho i no pot evitar complir-les encara que no li agradin.

Així que comença a apallissar-nos. Però des de la nostra nau se n’adonen del que està passant i ens alliberen.

Ara hi ha un canvi d’escena.

Estic en una manifestació per protestar contra el consell de ministres del dia 21-12-2018.

Vaig amb en Ferran, crec, i està tot “a tope”, estem a l’entrada de Barcelona, per les rondes (o meridiana), el cas es que hi ha tantíssima gent que no hi cabem.

Anem caminant, i estem emplenant tots els carrils de la ronda, laterals i centrals.

Caminem direcció entrar a Barcelona i de sobte, sense que sapiguem ben bé perquè, la gent dona la volta i comença a caminar en sentit contrari, ara la manifestació va a l’inrevés.

La gent accepta el canvi sense qüestionar-s’ho, però a mi m’agradaria entendre el perquè. I em desperto.

PENSAMENTS I SENTIMENTS DE CADA PART DE LA HISTÒRIA

Avui he somiat que estava en una nau tipus Star Treck, i jo era una de les tripulants de la nau. Tripulem la nau dues persones.

De fet era una de les tripulants, però com en d’altres somnis, també era una mica tots els personatges.

L’enemic, utilitza poders sobrenaturals per atacar-nos.

És com si el transport no afectes a la part física dels tripulants, sinó a la seva part energètica.

D’alguna manera ens abdueixen i per fraccions de segon som transportats a la seva nau. No ens n’adonem, és com un transport a mitges.

Els dolents van fent proves fins aconseguir un transport de nosaltres més eficaç.

Arriba un moment que ens transporten a la seva nau de manera una mica més eficaç.

Aleshores la dolenta que ens està fent això rep l’ordre d’atacar-nos aprofitant que no ens podem defensar. De donar-nos una bona pallissa.

Ens ataquen i no tenim la possibilitat de defensar-nos. S’està fent tot d’amagades, està ocult.

A la dolenta li sembla immoral fer això, però està rebent ordres de fer-ho i no pot evitar complir-les encara que no li agradin.

És tant malvat (el fet de picar-nos sense que ens puguem defensar), que fins i tot la dolenta s’ho qüestiona.

Així que comença a apallissar-nos. Però des de la nostra nau se n’adonen del que està passant i ens alliberen.

De seguida ens n’adonem del que passa i evitem que torni a passar.

Ara hi ha un canvi d’escena.

Estic en una manifestació per protestar contra el consell de ministres del dia 21-12-2018.

Semblem xais seguint a la multitud sense qüestionar-nos res.

Vaig amb en Ferran, crec, i està tot “a tope”, estem a l’entrada de Barcelona, per les rondes (o meridiana), el cas es que hi ha tantíssima gent que no hi cabem.

Anem caminant, i estem emplenant tots els carrils de la ronda, laterals i centrals.

Mentre estic a la manifestació em pregunto que que faig allà, si jo mateixa crec que es millor no anar-hi, per evitar accions violentes davant la provocació del consell de ministres a Barcelona. El cas és que hi sóc sense saber ben bé perquè.

Caminem direcció entrar a Barcelona i de sobte, sense que sapiguem ben bé perquè, la gent dona la volta i comença a caminar en sentit contrari, ara la manifestació va a l’inrevés.

La gent accepta el canvi sense qüestionar-s’ho, però a mi m’agradaria entendre el perquè. I em desperto. 

ANÀLISI DEL SOMNI

Personatges:

Tripulants de la nau: Persones normals, no percebo cap característica significativa.

Dolenta: No és tant dolenta, més aviat està equivocada, té una ràbia a dins que no sap gestionar i el dolent en cap, se n’aprofita.

Escenes:

Nau: Una nau normal, no recordo res destacable. El que si que recordo, és el lloc on la dolenta ens transportava, és la seva estància privada. És molt gran, fins i tot hi té com una mena de piscina, o zona amb aigua tipus piscina, però que s’hi pot tocar no cobreix, allà també ens apallissa.

Carretera d’entrada a Barcelona: En teoria estàvem a la meridiana, però en realitat era la ronda.

INTERPRETACIÓ

Si li hagués de posar un títol a la primera part, seria: “Vigila, que t’estan robant l’energia (debilitant) d’amagat”. En aquesta ocasió el títol inclou la interpretació del que em vol dir el somni, però és el que sento que he d’escriure.

Pel que fa a la segona part del somni, poder seria alguna cosa com “seguint a la multitud com a borregos”.

Pel que fa a la primera part, de seguida he tingut molt clar que es tracta d’un tema energètic. Apareix un escenari tipus star treck, ens teletransporten de manera més energètica que física, tot plegat fa pensar que el somni fa referència a coses energètiques com a tema principal. A més fa temps que sento que he de vigilar més el meu arrelament i la contenció de la meva llum (la llum de qui sóc simplement), donat que he decidit de manera ferma fer molts canvis a la meva vida, i per això és molt important que cuidi com penso, com sento, i com actuo, a cada moment del meu dia a dia.

És important que treballi l’anclatge, a terra i al cel, adjuntaré foto del anclatge, i un link d’una web per si a tu també et ressona i vols fer el mateix que jo.

També es important mirant de contenir la llum, simplement visualitzant una esfera lluminosa que conté, creient en ella i confiant.

A la nostra realitat física hi trobem sempre moltes energies, les dels pensaments i sentiments de la gent que ens envolta, entre d’altres, sinó preservem la nostra llum, se’ns escapa, degut a les interaccions amb l’entorn, i ens sentim més cansats, de més mal humor, i acabem com diu la segona part del somni, seguint a la multitud com a xais, sense saber ben bé que fem.

És molt important treballar l’anclatge a la Terra i al Cel, hauria de ser un hàbit diari, més d’un cop si pot ser, i es molt senzill.

Des de el nostre primer xacra només hem de visualitzar les nostres arrels, que baixen per les cames i es connecten amb el xacra estrella de la terra, que podem visualitzar com una esfera blanca situada a 50 cm per sota dels nostres peus. Un cop fet això mirem de sentir, la nostra connexió amb la Terra, els arbres, les muntanyes, els animals i el gran Amor que la Terra té cap a nosaltres, després li podem demanar a la Terra que ens connecti amb el seu camp electromagnètic, adjunto dibuix a dalt, l’he extret dels següents links.

http://quantumholoforms.com/kai/inicio/

https://www.facebook.com/QuantumHoloforms/?epa=SEARCH_BOX

I per arrelar-nos al cel, visualitzem, ens imaginem, o simplement decidim fermament, que des del nostre cor, una columna de llum puja surt per la nostra coroneta i es connecta amb el nostre xacra estrella de la terra, que pots visualitzar com una esfera blanca situada a 50 cm per sobre de la nostre coroneta.

EL CANVI DE XIP INTERN ENS HA ALLIBERAT A TOTS

HISTÒRIA

Avui he somiat que estava en una espècie d’audició a l’aire lliure i la gent anava fent torns a l’escenari per sortir a canalitzar.

Aleshores sortia algú (podria ser el Marc Gómez), que fent broma feia veure que canalitzava, però en realitat no canalitzava, si més no res bo, perquè ens ficava a tots en perill canalitzant energies fosques.

Quan ho veig, sé que he de fer alguna cosa, que la inconsciència d’aquesta persona ens posarà a tots en perill, així que començo a pujar amunt, al sostres dels edificis, i cada cop més amunt i amunt, estic molta estona pujant,

recordo un interior amb un lavabo i que ja no podia pujar més, quan de sobte em trobo encallada i no puc anar més amunt,

de sobte, ja tinc la resposta, em deixo guiar per l’arcàngel Miquel i de sobte tot canvia, la por desapareix, em sento recolzada, guiada i protegida.

Amb força i valentia, ara faig el camí cap a baix, amb aquesta seguretat i confiança, baixo fins a baix, i de manera heroica, allibero a la gent de tot allò que aquella persona amb la seva inconsciència havia fet malament.

Durant el somni, en les dues escenes hi ha als escenaris motius egipcis, hi ha quelcom del passat que no s’havia superat i desperta.

Llavors hi ha un canvi d’escena, formo part d’un equip d’exploradors, i ja hem tornat d’una espècie de missió, i un dels exploradors, apareix mort,

 i quan se n’investiguen les causes, es va posar nerviós en una tempesta de sorra del desert, ell va intentar respirar amb una espècie de palleta gruixuda, però en faltar-li l’aire es va posar molt nerviós i va morir ofegat.

Llavors recordo un canvi d’escena, estic parlant amb una “amiga”, li explico que estic de baixa, i em critica d’alguna manera, amb una actitud com dient vaja cara. Li miro d’explicar el motiu perquè ho pugui entendre però ni m’escolta. El cas és que jo parlo massa, no tenia perquè haver-li explicat.

PENSAMENTS I SENTIMENTS DE CADA PART DE LA HISTÒRIA

Avui he somiat que estava en una espècie d’audició a l’aire lliure i la gent anava fent torns a l’escenari per sortir a canalitzar. 

De moment tot bé hi ha un ambient lúdic festiu.

Aleshores sortia algú (podria ser el Marc Gómez), que fent broma feia veure que canalitzava, però en realitat no canalitzava, si més no res bo, perquè ens ficava a tots en perill canalitzant energies fosques.

No tinc clar que fos ell, però segurament alguna cosa m’hi recorda. De seguida ho veig avenir, no m’agrada gens.

Quan ho veig, sé que he de fer alguna cosa, que la inconsciència d’aquesta persona ens posarà a tots en perill, així que començo a pujar amunt, al sostres dels edificis, i cada cop més amunt i amunt, estic molta estona pujant,

Ho tinc clar, sé que he d’actuar, però de moment només puc anar amunt.

recordo un interior amb un lavabo i que ja no podia pujar més, quan de sobte em trobo encallada i no puc anar més amunt,

M’angoixo perquè em sento atrapada, per uns moments dubto i tinc por.

de sobte, ja tinc la resposta, em deixo guiar per l’arcàngel Miquel i de sobte tot canvia, la por desapareix, em sento recolzada, guiada i protegida.

És un click interior i de sobte tot canvia, deixo de fugir, ja no cal.

Amb força i valentia, ara faig el camí cap a baix, amb aquesta seguretat i confiança, baixo fins a baix, i de manera heroica, allibero a la gent de tot allò que aquella persona amb la seva inconsciència havia fet malament.

Tot ha canviat, encara que per fora no es noti, a dins hi ha hagut una presa de consciència fonamental que ho soluciona tot.

Durant el somni, en les dues escenes hi ha als escenaris motius egipcis, hi ha quelcom del passat que no s’havia superat i desperta.

Llavors hi ha un canvi d’escena, formo part d’un equip d’exploradors, i ja hem tornat d’una espècie de missió, i un dels exploradors, apareix mort,

És terrible, em sento malament.

 i quan se n’investiguen les causes, es va posar nerviós en una tempesta de sorra del desert, ell va intentar respirar amb una espècie de palleta gruixuda, però en faltar-li l’aire es va posar molt nerviós i va morir ofegat.

Entenem el perquè, estic amb alguna persona que m’ho explica ( o jo a ell)

Llavors recordo un canvi d’escena, estic parlant amb una “amiga”, li explico que estic de baixa, i em critica d’alguna manera, amb una actitud com dient vaja cara. Li miro d’explicar el motiu perquè ho pugui entendre però ni m’escolta. El cas és que jo parlo massa, no tenia perquè haver-li explicat.

Em sento malament, me n’adono que no li hauria d’haver explicat, a més li dic de forma gratuïta.

ANÀLISI DEL SOMNI

Personatges:

Orador (Marc Gómez): La meva ex-parella, una persona dormida, poc conscient de la realitat de les coses i que es deixa endur per les circumstancies.

Explorador: Persona que investiga, que corre riscos, que busca descobrir.

Amiga: Podria ser la Marta del gym, bona noia, però una mica d’idees fixes i un xic xafardera.

Escenes:

Escenari audició: Era a l’aire lliure, molt espaiós, no semblava un escenari típic, era molt més ampli i dispers, però la gent ho podia veure igualment, encara que no estigués aprop. El terra, era de terra, no estava asfaltat. Era maco. També hi havia llums de bombetes.

Zona del lavabo interior: De fet no estic a dins del lavabo, la porta del lavabo queda davant meu. Jo estic en una mena de galeria, terrassa interior, que està tapada. He arribat a aquest lloc des de l’exterior, saltant per les teulades, es una mena de terrassa semi coberta, que desprès sembla que està més coberta del que em pensava i em quedo mig atrapada.

INTERPRETACIÓ

Si li hagués de posar un títol, seria: “El canvi de xip intern ens ha alliberat a tots”.

L’escenari inicial, ampli exterior, em fa situar el somni a la vida mateixa, la quotidianitat del dia a dia.

Els personatges en aquest somni fan referència a aspectes de la meva psique, ja que estic en un moment en el que miro de remuntar per sobre del neguit, de l’estrès de moltes coses que he anat vivint i no he sabut afrontar.

El somni m’està fent veure que puc aconseguir canviar les coses si faig un canvi de xip intern, sinó jo mateixa estic atraient coses que no em beneficien ni a mi ni a l’entorn.

Al canvi d’escena apareix aquest explorador que mor per asfixia durant la tempesta de sorra, això és simplement l’exemple d’allò que em passa quan no confio, quan em deixo endur pel pànic que genera la situació. De fet concorda molt amb com em sento, em falta l’aire! Sento que la vida m’asfixia!

Per últim el somni em posa un exemple amb el tema de la baixa, m’aconsella que sigui prudent, tampoc va enlloc, anar explicant de manera gratuïta temes personals, que a la gent, ni li va, ni li ve, i que no tenen perquè entendre. A part, que també pot amagar, voler-me justificar d’alguna cosa. I no m’he de justificar de res, perquè implica que estic dubtant de mi.

El fet que hi hagi al·lusions a l’antic Egipte, (la tempesta de sorra) i donat que tinc consciència d’haver-hi tingut vides que he de sanar, em fa prendre consciència que estic alliberant un karma de molt antic.

I una altre cosa important que em recalca el somni, és el poder de la paraula.

Tot plegat és un missatge preciós que em diu que les coses poden canviar, si jo faig aquest canvi intern i millorar no només per mi, sinó pel meu entorn.